Mataró Notícies

L'euro compleix 15 anys

L'euro compleix 15 anys

Carla Riverola

L’euro està d’aniversari. Fa just 15 anys que la moneda única europea va entrar en circulació, l’1 de gener de 2002. Amb la seva creació es pretenia aportar estabilitat financera als països integrants. Tot i que va començar a caminar amb il·lusió, el debat sobre la seva posada en marxa continua obert. Els seus partidaris argumenten que la moneda única va contenir la inflació, va abaratir el crèdit i va fer desaparèixer el risc del tipus de canvi entre els països europeus. En definitiva, va simplificar la compra entre consumidors i comerciants i va facilitar els viatges per un mateix espai sense necessitat de canviar la moneda.

Malgrat tot, també són moltes les veus que s’han aixecat per denunciar que l’entrada en vigor de l’euro va comportar una pujada de preus, sobretot en els productes de primera necessitat. Aquest increment es va produir, en part, per l’arrodoniment a l’alça. Així, per exemple, el que abans de l’euro valia 100 pessetes va passar a valdre 1€ en lloc de 60 cèntims, és a dir, un 66% més car. L’augment de preus va conduir a la pèrdua de poder adquisitiu, perquè els sous, a més, no van pujar de manera proporcional a l’encariment de la vida.

Les autoritats europees han presentat sempre la moneda única com la campiona contra la inflació i la garant de l’estabilitat de preus. Però el cert és que la sensació al carrer és ben diferent. En el quinzè aniversari de l’euro hem visitat el Mercat Municipal de la Plaça de Cuba i el mercat de marxants que s’instal·la als seus voltants per comprovar si la il·lusió inicial encara continua present.

I ens hem topat amb la unanimitat entre els consumidors: l’euro no els ha beneficiat.

Entre els paradistes del mercat les opinions són diverses i tenen a veure, sobretot, amb la generació de les persones. Des de la conformitat dels més joves a l’escepticisme dels més grans.

Els paradistes crítics amb la moneda europea denuncien l’encariment dels preus i el perjudici que té per als seus negocis.

Els comerciants més joves, en canvi, expliquen que, tot i la diferència que notaven al principi, el pas dels anys ha normalitzat la situació.

L’encariment dels preus amb l’arribada de l’euro és un fet evident. Però, quant costaven abans els productes més comuns en comparació amb els preus d’avui? Per posar-ne alguns exemples, una barra de pa rondava els 30 cèntims amb la pesseta, mentre que avui costa prop dels 70. Un cafè al bar estava al voltant dels 60 cèntims, lluny de l’euro trenta que es paga avui de mitjana. Però això no és tot: el litre i mig de llet als supermercats voltava els 55 cèntims, mentre que avui dia arriba a l’euro vint-i-cinc. Els menús del dia han passat dels 6 euros a entre els 9 i 12 que es paguen avui. I dues últimes dades: la targeta de deu viatges de transport públic d’una zona ha passat dels 5 euros amb 30 als quasi 10 actuals i una entrada al cine voltava els 5 euros en cap de setmana, molt lluny dels 8,80€ que es paguen avui.

L’euro només porta 15 anys a les butxaques dels europeus. Malgrat els seus èxits, enfila la seva majoria d’edat amb dubtes sobre la seva adaptació en un escenari polític canviant i una crisi econòmica que l’ha deixat en una situació de debilitat.