Mataró Notícies

25 anys de Jocs Olímpics i la sortida de la Marató

25 anys de Jocs Olímpics i la sortida de la Marató

MataróNotícies.cat

Avui dia 25 de juliol commemorem els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, i recordem alguns dels fets més importants i les conseqüències que aquests Jocs van tenir per la ciutat i pel país.

El 1981, Barcelona va presentar candidatura per uns Jocs Olímpics que se celebrarien al cap de 9 anys. El govern espanyol i català van treballar colze a colze per aconseguir que la capital catalana fos seu Olímpica. 5 anys després, Joan Antoni Samaranch va pronunciar aquella frase que va fer embogir a tot un país (A la ville de... Barcelona). Barcelona va obtenir 47 vots a la 3a ronda, 24 més que París. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol van ser les encarregades de crear el COOB, presidit per l’alcalde de Barcelona, i el Holding Olímpic SA, l’organisme que va dur a terme el finançament del projecte que va costar uns 8.500 milions d’euros i va suposar un sobrecost del 266%. Aquest esdeveniment va obligar a realitzar reformes urbanístiques que estaven pendents de feia temps, entre elles les referides a la xarxa viària i a l’ampliació de l’aeroport. Barcelona es va obrir al món tan urbanísticament com socialment. La ciutat es va obrir per la platja i per les Rondes, però els ciutadans barcelonins estaven també molt implicats en uns Jocs que volien que es desenvolupessin a la perfecció. Hi havia la intenció de fer de Barcelona 92 els millors Jocs Olímpics de la història. Per això, Lluís Bassat, publicista i organitzador de la cerimònia d’obertura ens explica quin ambient hi havia a la ciutat els dies previs.

Els Jocs Olímpics coincidien a Mataró amb Les Santes, però tot i la importància que té la Festa Major, els mataronins no van deixar d’implicar-se en els Jocs. La capital del Maresme no era una gran potència esportiva com sí ho era Terrassa amb l’hoquei herba o Badalona amb el bàsquet. El fet que Mataró fos una ciutat poliesportiva feia que no destaqués en especial en alguna modalitat Olímpica. De totes maneres, va tenir un gran paper industrial i va acollir la sortida de la marató, amb inici a la Nacional II i arribada a l’estadi Olímpic de Montjuïc. Esteve Terradas, regidor de l’Ajuntament de Mataró de l’any 1983 fins al 2008, ens destaca el paper que hi va tenir la capital del Maresme.

Prop de 300 voluntaris mataronins van ajudar a què la sortida de la marató es realitzes sense cap problema i en òptimes condicions. El tret de sortida es va donar a la capital del Maresme i després de córrer 42 quilòmetres amb el suport dels aficionats, els atletes arribaven a la meta en el remodelat estadi Olímpic de Montjuïc. El guanyador de la prova en la categoria masculina va ser el sud-coreà Hwang Young-Cho, i en la categoria femenina va guanyar Valentina Yegorova, de l’equip unificat que el conformaven les regions de la desapareguda Unió Soviètica.

Els nedadors mataronins Joaquim Fernández i Silvia Parera que van participar en els Jocs de Seul del 88 i als d’Atlanta 96 recorden els de Barcelona com un dels millors de la història tant pel que fa al registre medaller com a l’organització de l’esdeveniment. El Joaquim va arribar a la final B dels 200 metres braça, i la Silvia va ser finalista B en 200 i 400 metres estils establint el rècord estatal en les dues proves. Precisament Silvia Parera explica el seu testimoni.

El 9 d’agost van acabar oficialment un dels millors Jocs Olímpics de la història, però també va començar una nova Barcelona. La capital catalana, que abans d’aquells Jocs era desconeguda per a una gran part de la societat, va passar a ser any rere any una de les ciutats més importants del món amb unes de les taxes de turisme més altes. Actualment a qualsevol racó del món coneixen la cultura, la societat i els serveis dels quals disposa la Ciutat Comtal. L’esclat de Barcelona com a una de les ciutats referents mundialment va coincidir també amb la irrupció de les companyies Low-Cost que van emergir a finals del 1992.  Pere Robert, aleshores delegat de la selecció espanyola de waterpolo i actual vicepresident primer esportiu de la Federació Catalana de Natació i membre de la Junta Honorífica del Centre Natació Mataró, ens fa un balanç de què van significar aquells Jocs Olímpics.

Un esdeveniment mundial com els Jocs Olímpics posen a prova la capacitat organitzativa i el potencial polític i econòmic d’una ciutat i d’un país. Barcelona va aconseguir superar aquests aspectes molt positivament. La solidaritat dels ciutadans barcelonins i dels voluntaris, la bona organització de les entitats corresponents i sobretot, l’enorme remodelació urbanística que es va dur a terme van fer possible que els Jocs Olímpics del 1992 siguin recordats com un dels millors de la història.