Mataró Notícies

Mor l'historiador local Joaquim Llovet als 95 anys d'edat

Foto: Biblioteca Popular de la Fundació Iluro

Mor l'historiador local Joaquim Llovet als 95 anys d'edat

Betty Doñate

L’historiador Joaquim Llovet, un dels més importants de la ciutat de Mataró, ha mort aquest diumenge a l’edat de 95 anys. Llovet va ser guardonat sis vegades amb el Premi Iluro de Monogafia Històrica. A dia d’avui és l’historiador que s’ha adjudicat en més ocasions aquest premi d’investigació sobre la història local de la ciutat. Llovet va endinsar-se en el problema de l'origen de les santes de la ciutat, Juliana i Semproniana, i va fer nombrosos escrits i relats per a les diferents publicacions del Museu Arxiu Santa Maria de Mataró i d'altres pròlegs.

Joaquim Llovet i Verdura, nascut el 1921 a Mataró, va treballar com a historiador i arxiver i va ser un autor molt prolífic. La majoria de les seves publicacions van centrar-se en la història de la capital del Maresme, però també va investigar sobre la marina catalana. De les seves obres divulgatives sobre Mataró destaquen 'El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana' (1953), 'La ciutat de Mataró (1956-61)' i 'Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment', aquesta última guardonada amb el Premi Iluro l’any 1965. 

Un estudiós de la història rigorós, sintètic i autodidacta 

El regidor de Cultura, Joaquim Fernández, ha dit que amb la mort de Llovet, Mataró "està de dol", perquè aquest estiu també han mort el director de teatre Moisès Maicas i l'artista Jordi Cuyàs. Segons Fernández, Llovet era "un referent per a tots els historiadors de Mataró i un exemple a seguir".  

L'historiador Ramon Reixach, guanyador també del Premi Iluro de Monografia, ha destacat en aquest sentit "el rigor i la capacitat de síntensi" amb els quals treballava sempre Llovet. Segons Reixach, Llovet va portar la investigació històrica de Mataró a l'academicisme, gràcies a la influència que va rebre de Vicens Vives i, sobretot, de Pierre Vilar. Però el que "és d'admirar" és que Llovet fos nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1967 i que ingressés a la Reial Acadèmia de la Història, el 1990, ja que va ser autodidacta, ha recordat. 

De la seva banda, el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, ha destacat la importància de la figura de Llovet com a historiador, de qui ha dit que va fer “del rigor la seva bandera”. Però també ha valorat la seva aportació com a arxiver. Llovet va ser auxiliar arxiver de l'Arxiu Municipal de Mataró del 1942 al 1945 i després hi va seguir col·laborant. Gràcies a ell, van poder fer-se les transcripcions de llatí de la majoria de pergamins de l’Edat Mitjana que conserva l’Arxiu Comarcal i que tenen relació amb Mataró. Per tot plegat, Llovet “va ser l’historiador més prestigiós de la comarca, no només per la seva per la seva obra, sinó per la seva manera d’estimular”, ha afirmat Serrano.

L'historiador més vegades guardonat amb el Premi Iluro

Llovet va guanyar el seu primer premi Iluro per una obra del 1965, però encara va ser guardonat cinc vegades més. Les altres obres de Llovet sobre Mataró reconegudes són: ‘Constructors Navals de l’Exprovíncia Marítima de Mataró (1815-1875)’, guardonada el 1970; ‘Cartes a Veracruz, Comerç Americà i Guerra Napoleònica en la Correspondència de Cabanyes, Cortecans i Pasqual i C.ª (1804-1813)’, el 1973; ‘La matrícula de Mar i la Província de Marina de Mataró del segle XVIII’, el 1979, i ‘Alsina, March i Cona’, el 1985. L'últim any que va ser premiat va ser el 2009 amb l’obra ‘Els viatges del capità Moreu (1808-1815)’, realitzada un any abans.

Com a historiador, Llovet també va signar l’assaig 'Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya (1954-55)', on per primera vegada es va posar de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378.

El funeral per Llovet serà aquest dimarts a les deu del matí a la Parròquia de Sant Josep.