Mataró Notícies

En directe

Mataró demana a Adif que tregui part de les vies per apropar la ciutat al mar

Mataró demana a Adif que tregui part de les vies per apropar la ciutat al mar

Betty Doñate

L’Ajuntament de Mataró ha demanat a Adif que desplaci bona part de les vies ferroviàries que hi ha davant del port fins a la zona de la Torre d’Ara per poder connectar la Ronda Barceló i el front marítim amb un pas soterrat de curta distància. Segons ha avançat el diari ‘El Punt’, l’edifici de 25 pisos que s’ha d’ubicar a la Ronda Barceló ja té compradors, però la seva construcció inclou un pas soterrani des d’aquest carrer fins al mar de gairebé 300 metres i massa costós. Si Adif acceptés la petició, Mataró hauria de modificar el planejament urbanístic de la Ronda Barceló, però guanyaria espai urbanitzat a prop del mar i no quedaria afectada la circulació de trens, ja que les vies que s’han de desplaçar són les que s’utilitzen per fer el manteniment dels combois i se’n deixarien dues per anar direcció Girona i Barcelona, com sempre.

El planejament urbanístic on s’inclou la reforma de la Ronda Barceló preveu la construcció d’un pas soterrani que aniria fins al passeig marítim per sota de la N-II i de l’entramat de vies ferroviàries situades davant del port. La majoria d’aquestes vies - sis en total- s’utilitzen per mantenir i reparar els trens. Per això el consistori ha demanat a Adif, l’Administrador de les Infraestructures Ferroviàries, que traslladi totes les vies menys dues a la zona de la Torre d’Ara, on a l'actualitat es fan les pràctiques per aprendre conduir cotxes o motos.

"Un pas soterrat amable"

D’aquesta manera, l’Ajuntament podria urbanitzar l’espai que ara ocupen bona part de les vies i connectar la Ronda Barceló i el front marítim de la ciutat per dalt i no per sota. La regidora d’Urbanisme, Núria Calpe, ha explicat a Mataró Ràdio que aquest pas soterrat de curta distància seria una alternativa al que hi ha previst ara, un túnel molt llarg que "no agrada a l’Ajuntament", perquè costaria molts diners, però, sobretot, perquè es planteja com a "un niu de brutícia i de problemes".

Aquest pas soterrat de curta de distància - o “amable” com diu la regidora-  hauria de ser similar al que hi ha a la Plaça del Gas, a prop de la platja de Sant Simó. Perquè, “tot i que Mataró té diversos passos soterrats, només n’hi ha alguns, com aquest de la Plaça del Gas, que donen millors resultats”, puntualitza. Segons Calpe, un exemple de pas soterrani que no reuneix les condicions necessàries perquè sigui prou atractiu per anar fins al front marítim és el que hi ha davant de l’estació de Renfe: “per això només l’utilitzen aquelles persones que han d’agafar el tren”.

En qualsevol cas, la regidora ha explicat que, a nivell urbanístic, l’Ajuntament treballa pensant sempre en el futur, i d’acord amb un dels objectius principals del govern de Mataró, que és "potenciar el front marítim".  

Pel que fa als terminis, Calpe ha dit que encara no hi ha ni tan sols dates aproximades, perquè “tots els temes urbanístics sempre són lents”. L’Ajuntament ha d’esperar ara la resposta d’Adif i veure si pot modificar o no el planejament urbanístic on s’inclou la reforma de la Ronda Barceló.

El projecte de la Ronda Barceló, deu anys d’espera

El consistori va aprovar el projecte de reforma de la Ronda Barceló el 2007, amb l’objectiu de transformar aquest carrer del sud de Mataró en el seu dia ple de naus industrials en un espai pensat per viure. Però el projecte – que preveia la construcció de mig miler d’habitatges i nous equipaments, a més a més de zones verdes- va topar amb la crisi del 2008 i va quedar paralitzat, no només pels problemes econòmics del moment, sinó perquè molts promotors que al principi van implicar-se en les obres van posar-se en contra de la reforma. I és que el projecte els obligava a assumir bona part de les despeses urbanístiques previstes i això va provocar les seves queixes i problemes judicials diversos.

Un exemple d’aquests elements de discòrdia han estat la Torre Barceló i el pas soterrani de 300 metres que ara rebutja l’Ajuntament per costós i problemàtic. En un principi el seu cost l’havien d’assumir els promotors de l’edifici i per això no aconseguia compradors. El contracte de compra formalitzat ara amb una entitat bancària “té com a condició”, precisament, que es modifiqui el planejament urbanístic perquè no s’hagi de fer el pas soterrani inicial, segons ha explicat la regidora.