Mataró Notícies

Programa per identificar els desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura gràcies a l'ADN

Programa per identificar els desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura gràcies a l'ADN

Cristina Salad

Identificar els desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, reparar la dignitat d’aquestes persones i ajudar a les famílies a passar pàgina. Aquests són els objectius del Programa d’Identificació Genètica posat en marxa pel govern català el passat mes de setembre i que aquesta tarda es presenta a Mataró. El projecte preveu la localització i exhumació dels cossos enterrats en més de 400 fosses comunes arreu de Catalunya i fer estudis genètics de les restes òssies. A partir d’aquí s’hauran d’establir relacions de parentiu entre aquests perfils i les més de 5300 persones, uns cinquanta de Mataró, inscrites al Cens de Familiars de persones desaparegudes. Carme García, directora general del Departament de Relacions Institucionals, explica que es tracta de resoldre una assignatura pendent de la història recent del país i un dret dels familiars a saber on estan enterrades les víctimes de la guerra o la repressió posterior.

El programa, pioner a l’estat, es va presentar el passat setembre i en ell hi col·laboren tres departaments de la Generalitat: Relacions Institucionals, Salut i Justícia. L’aplicació del pla significa l’obertura de totes les fosses, amb les víctimes causades tant per un bàndol com per l’altre. El mapa elaborat per la Generalitat ha identificat i ubicat 380 fosses comunes per tota la geografia catalana i en té localitzades 140 més, de les que cal determinar el punt exacte on es troben.  Per aquest 2017 s’han previst 45 actuacions a fosses i es faran proves genètiques a totes les restes que trobin.

L’àrea genètica de l’hospital Vall d’Hebron, amb el doctor Eduardo Tizzano al capdavant, coordina la recollida i anàlisi de les mostres biològiques dels familiars per contrastar-les  amb les dades genètiques que s’extreguin de les restes òssies dels desapareguts. A través d’un software específic es farà l’encreuament i s’emetrà un informe sobre la probabilitat de parentesc de cada cas. A partir d’aquí les famílies podran decidir el destí de les restes. En cas de no establir relació, la informació genètica es guardarà per a futurs encreuaments amb les restes que es vagin exhumant.